Carta a l'Esplais

Tot i que m’ha costat molt decidir-me, i ja que no he tingut la possibilitat de fer-ho públicament, tenia l’obligació d’acomiadar-me de la meva gran família del CF Esplais i aprofito aquesta pàgina per fer-ho.

Hem dirigeixo a tots vosaltres, junta directiva, mares, pares, jugadors, delegats (es), entrenadors, socis i simpatitzants i a la meva família (sobre tot a la meva dona Rosa la gran sacrificada per la meva passió per el futbol) per agrair-vos, el vostre recolzament, el vostre treball, la vostre amistat i la vostre paciència durant els més de 10 anys en els que hem estat treballat junts amb molt d’orgull per el nostre club.

Com sabeu aquest estiu vaig rebre una oferta irrefusable de l’ UE Figueres que hem permet millorar amb tots els aspectes però sobretot en l’esportiu i que malgrat que hem va costar de decidir-me vaig acabar acceptant. Tot i que no estic al 100% amb vosaltres, segueixo col•laborant amb el club fins a final d’aquesta temporada per petició del meu amic el sr. President.

Fent balanç de tots aquets anys us he de dir que no ha segut fàcil aixecar entre tots aquest club i ara que ho hem aconseguit hem de treballar i lluitar tots junts perquè això tingui continuïtat i per seguir millorant.

Els meus objectius esportius van ser fomentar la formació esportiva i humana, per damunt dels resultats, dels jugadors de l’Esplais i que el primer equip tingues el 80 – 90% dels jugadors o bé nascuts a Castelló d’Empúries o be sortits del futbol base sense que es moguessin per cèntims. Avui us puc dir amb molt d’orgull: objectiu complert i també us puc dir que casi el 100% dels entrenadors de l’entitat reuneixen aquests requisits. Ara cal mantenir-ho i consolidar-lo ja que això no s’acaba aquí i jo crec que ara és el millor moment perquè vingui gent nova a l’àrea esportiva perquè aporti idees i treball fresc i moltes més coses positives i esborri tot el que s’hagi fet malament. Tots nosaltres l’hem d’ajudar sempre amb treball i crítiques constructives i sabent estar cadascú al lloc que li pertoca: directius (a administrar, gestionar i dirigir), pares (animar, col•laborar i gaudir de la felicitat dels vostres fills), entrenadors - educadors (ser meticulosos, justos amb el vostre treball i anteposar la formació als resultats), jugadors (posar tota la vostre actitud i implicació amb el vostre treball per seguir creixent com a persones i com a jugadors).

Segur que el meu treball no ha agradat a tothom però el que si us puc dir es que sempre he intentat ser just i que m’he dedicat i entregat en cos i ànima per fer que l’Esplais sigui el més gran possible i encara que algú li dolgui som un dels equips mes reconeguts de la comarca per el nostra treball.

El que no permetré mai és que es critiqui a persones amb la covardia , l’ignorància, la mentida, l’enveja, l’injúria, la falsedat i la mala educació que alguna gent amagant-se en l’anonimat utilitza per criticar despectivament i sense cap respecte, ja que aquestes persones porten molts d’anys treballant, més que jo si cal, i han demostrat sobradament la seva estima per el club. És el cas d’en Joan Paret del que us puc dir que en la seva feina és el millor sense dubte i com a persona encara és millor. En aquest cas el personatge anònim la ben encertat perquè es digna de formar part d’un dream team. Gràcies amic Joan i no canvis mai.

El que més greu hem faria és que aquets comentaris els fes algú amb algun càrrec a dins del club, si fos així: pobre esplais. Perquè ¿quina confiança podríem tenir amb un personatge que explica coses internes del club?. !Quedaria ben retratat!.

Gracies també a aquets “currants” anònims com en Fausto (al que tindríem que fer-li un monument ja que ell no te cap interès personal i esta en totes les batalles), Gaspart, l’Antònia i tants d’altres que en l’anonimat fan possible que el club tiri endavant.

També us he de dir que apart de la meva faceta esportiva estic a l’Esplais com a pare i us puc dir que en aquesta apartat encara estic mes orgullós al veure el meu fill Francesc portant el braçalet de capità del primer equip del poble de les meves arrels (el meu avi i la meva mare son fills de Castelló d’Empúries) amb tant de sentiment i entrega.

També dono les gracies al grandíssim Manolo i a jugadors dels que hem considero com un pare per ells i sobretot un gran amic com són entre altres: Xavi, Francesc, Marc, Quique,etc...) que varen començar aquesta aventura junts i segueixen treballant totalment identificats amb la nostre filosofia.

Per últim em falta tenir un agraïment especial per tots els entrenadors (la majoria son homes de club), molts d’ells alumnes meus a l’escola d’entrenadors, i delegats.

Sé que molts de vosaltres us alegreu d’aquesta millora esportiva per mi però els que esteu pendents del meu fracàs us emportareu una gran decepció ja que no hem coneixeu gens ja que quant més pals rebo més en creixo i més treballaré ja que el meu lema no és el resultat (per tant m’importa mot poc, per no dir gens, les categories per on es mouen els meus equips) sinó el treball per aconseguir la formació esportiva i humana dels meus jugadors.

Per acabar m’acomiado de tots vosaltres amb un fins aviat i amb la gratitud d’una persona envers a un club al que estimaré i portaré sempre a dins i l’ajudaré amb tot el que pugui.

Teniu el meu telèfon a la vostre disposició pel que em necessiteu.

Moltes gràcies a tots i una forta abraçada i bones festes per tothom.

Visca l’Esplais!

Lluis Moñino Compte